Hola,

L’entrada d’aquest mes tractarà sobre un dels parcs més especials per la ciutat d’Olot, parlarem de la Plaça Clarà o bé, tal i com l’anomenem la majoria d’olotins: el Parc Vell; Parc Vell perquè tenim, a una altra banda de la ciutat, el Parc Nou (on trobarem el museu dels Volcans), però d’aquest ja en parlarem en una altra ocasió.

El Parc Vell o la Plaça Clarà, si mireu el mapa turístic de la ciutat d’Olot, es troba a la part antiga de la ciutat d’Olot, no ben bé el que seria el centre, ja que allà hi trobareu la Plaça Major, però només cal dir-vos que és una plaça d’estil neoclàssic que es va dur a terme a mitjans del s.XIX, o sigui que ja veieu que tots els olotins i els visitants que venen des de fa més d’un segle, ja poden descansar una estoneta al mig o a les bores del parc.

És un parc de planta rectangular, i si som a les bores observareu que en 3 dels 4 costats les façanes dels edificis que veureu tenen porxos amb arcs de mig punt, la bora que falta hi ha la façana i l’entrada de l’Escola Pia d’Olot, per tant, tampoc desentona amb l’entorn, i els nens/es que estudien allà, tenen un parc al davant per descobrir, jugar, aprendre.

La plaça tè poc del concepte actual que tenim de plaça, per això la majoria en diem parc, ja que tot i que està a un nivell alçat, el terra no és asfaltat, tot i que des de fa uns anys es va fer de terra premsada, fins llavors era parc de terra, on podies (i encara pots) seure a l’ombra dels arbres que viuen i continuen creixent allà.

Perquè sí, si us hi passeu veureu els inmensos arbres que hi habiten i que fan que la ciutat sigui més verda, més càlida, són arbres que han anat creixent a poc a poc, però que, en el meu cas, almenys, recordem al mateix lloc, ara una mica més amples, una mica més alts… però que tenen aquell caràcter que la natura impregna a tot arreu.

No només hi ha arbres, just al centre del parc ens trobem amb una font neoclàssica, que des de fa un temps torna a funcionar, i que a la nit també està il·luminada amb llums de colors.

A una banda del parc i trobem l’escultura de Josep Clarà (d’aquí el nom de Plaça Clarà) anomenada: La Maternitat  del 1948 (hi podem veure una mare que té al seu fill entre els seus braços) aquest monument està en aquesta ubicació des de l’any 1953.

Si ens fixem en el que envolta el parc, el que el delimita a l’alçada veurem que hi ha unes balustrades també d’estil noucentista i a cada punt d’entrada (8 ) trobem a banda i banda d’escales i de pujades (des de l’última remodelació per poder-la fer accessible a tothom) un test a cada costat també d’estil noucentista.

És una visita que no us portarà molt de temps, podeu dedicar-hi una horeta, ja que és un parc petit, o una plaça gran, podeu anar a esmorzar-hi, mentre penseu a quin indret voleu anar d’Olot, si esteu visitant la ciutat.

Com a nota pràctica, a un dels costats de la plaça hi ha un parc infantil, amb tobogans i diferents jocs per a la mainada, si no fa molt de sol, també podeu aprofitar-ho ;p

El parc està a uns 15 minuts amb cotxe des de casa nostra us animem a venir a descobrir-l’ho amb tota la resta de natura que ens envolta.

Es pot accedir amb facilitat amb cotxets.

És un parc públic per tant, no s’ha de pagar cap tipus d’entrada, ni hi ha horaris.

Per les Festes del Tura (patrona d’Olot) és on es celebra la batalla de les flors, les carroses, donen 3 voltes a l’entorn del parc vell per tal que tothom pugui valorar quina és la millor.

El 18 d’octubre des de l’any 1314, per Sant Lluc (patrò dels pintors), hi trobareu la fira del dibuix on tots els artistes amb les seves obres es col·loquen sota els porxos envoltant el parc per tal que la gent les pugui veure, comprar, és una data imprescindible de la ciutat – no es canvia de dia, sempre es fa el 18 (caigui entre setmana o no), i també hi ha una fira ramadera que està ubicada en una altra zona de la ciutat.

Als volts de nadal és on els reis munten el seu campament, per tant, si ens visiteu al voltant de finals d’any i veniu amb nens/es ja sabeu on poden anar a deixar la carta als reis, val la pena la visita ja que realment, s’omple de màgia i colors.

Fins la propera!